Page 33 - GEOPOLÍTICA DEL MUNDO ACTUAL. UNA VISIÓN MULTIDISCIPLINAR. 2021.

GEOPOLÍTICA DEL MUNDO ACTUAL. UNA VISIÓN MULTIDISCIPLINAR:
Cultura de Paz, Conflictos, Educación y Derechos Humanos
cràcia, ens trobem d’una espècie de caixa negra, d’un artefacte que ningú no és capaç de comprendre del tot, i encara menys un ciutadà no expert en tecnologia13. Però com poden els ciutadans controlar el desenvolupament de les aplicacions de la IA, així com d’unes hipotèti- ques regulacions jurídiques internacionals que encara no tenim, si no som capaços de com- prendre exactament de què estem parlant?
Aquestes quatre preocupacions demo- cràtiques són, ja es veu, crucials, i reclamen una acció urgent i concertada a nivell mundial en defensa de les nostres llibertats i la nostra democràcia. Poden dur a molts al desànim i al pessimisme. Però el pessimisme no ha per- mès mai a la humanitat realitzar cap de les seves conquestes socials i polítiques. Com podem afrontar aquests quatre grans reptes? La mateixa IA és la resposta, i això em porta al darrer punt.
Intel•ligència col•lectiva i intel•ligència artificial
La democràcia ha estat històricament, des dels seus inicis, vinculada a la idea d’inte- l•ligència col•lectiva. Ja a l’Atenes clàssica els grecs eren plenament conscients de que, tot i l’enorme risc de manipulació retòrica que impli- cava la demagògia exercida per alguns ciuta- dans, les decisions preses en determinades condicions d’informació i deliberació per grups
més grans podien tenir més probabilitats de ser correctes. És el que Aristòtil va anomenar la “saviesa de la multitud”.14 La idea és senzi- lla. Quanta més gent i més diversa participi en la presa de decisions col•lectiva, més informa- ció podran posar en comú, més perspectives i punts de vista diversos podran emergir i ser considerats i avaluats, més possibilitats tin- dran de discutir i corregir mútuament els errors de percepció o de judici. Tot això, és clar, si es donen les condicions adequades, com per exemple que els judicis de la gent no estiguin prèviament manipulats o desinformats, que els participants facin un intent genuí per a desco- brir quina és la decisió correcte, i no simple- ment quina afavoreix més els seus interessos directes, etc.
Des d’Aristòtil, la llista d’autors que han defensat la idea bàsica de que la democràcia pot tenir valor epistèmic gràcies a la intel•ligèn- cia col•lectiva ha estat llarga: des de Maquiavel i Spinoza, passant per Condorcet –que va ela- borar sobre aquesta base el seu famós Teore- ma del Jurat - Rousseau i John Stuart Mill, fins a John Dewey, Friedrich Hayek, John Rawls i Jürgen Habermas, entre molts d’altres15. I en els darrers anys hem vist una explosió de tre- balls i estudis que intenten avançar en la com- prensió dels mecanismes subjacents a la noció d’intel•ligència col•lectiva16. Des de disciplines tan diverses com la filosofia política, la ciència política (en particular la ciència de l’administra- ció), la tecnologia, l’economia, la sociologia, la matemàtica, la teoria de sistemes, la teoria de
14Vegis, Aristòtil, Política, La Magrana, 2014. Vegis, també, J.L. Martí, “Aristóteles y la sabiduría de la multitud”, Teoria Politica, vol. 8, pp. 139-166, 2018.
15Vegis J.L. Martí, La república deliberativa. Una teoría de la democracia, Marcial Pons, 2006; i “The Epistemic Conception of Delibe- rative Democracy Defended”, a S. Besson i J.L. Martí (eds), Deliberative Democracy and Its Discontents, Ashgate, 2006.
16Per a una introducció divulgativa i accessible, vegis J. Surowiecki, Cien mejor que uno. La sabiduría de la multitud o por qué la ma- yoría siempre es más inteligente que la minoría, Editorial Tendencias, 2005. Vegis també H. Landemore, Democratic Reason. Politics, Collective Intelligence and the Rule of the Many, Princeton University Press, 2013; S. Linares, Democracia participativa epistémica, Marcial Pons, 2017; C. Lafont, Democracy without Shortcuts. A Participatory Conception of Deliberative Democracy, Oxford University Press, 2020; i també el llibre d’Innerarity citat a la nota 10.
17Són especialment destacables en aquest punt els treballs de B.S. Noveck, Smart Citizens, Smarter State. The Technologies of Ex- pertise and the Future of Governing, Harvard University Press, 2015; i Wikigovernment, Brookings, 2009; G. Mulgan, Big Mind. How Collective Intelligence Can Change Our World, Princeton University Press, 2017; i “Artificial Intelligence and Collective Intelligence: The Emergence of a New Field”, AI & Society, 33, 631-632, 2018; i Th. Malone, Superminds. The Surprising Power of People and Computers Thinking Together, Little Brown Spark, 2018; i Th. Malone i M. Bernstein (eds), Handbook of Collective Intelligence, The MIT Press, 2015.
33